dilluns, 28 de maig del 2012

Publicitat online


1)   Visiteu www.tv3.cat i contesteu a les següents preguntes: 
Què opineu de la incidència de la crisi en les cadenes de televisió?
No podem dubtar que, a causa de la crisi, s’ha produït una baixada estrepitosa de la inversió publicitària. La mala situació econòmica és ja una realitat. El pressupost que, fins no fa massa, les agències de mitjans destinaven majoritàriament a la televisió ha passat a usar-se en l’àmbit d’internet, és a dir, en la publicitat online. De fet, la realitat online ha crescut tant que moltes cadenes han optat per invertir en plataformas de tv online, creant així un nou espai a on invertir en publicitat per a les agències de planificació de mitjans i, en definitiva, els anunciants.
La crisi, però, no és l’única culpable de la situació complicada que viuen ara per ara les cadenes. Em refereixo al fet que l’eclosió de la TDT també ha contribuït a tots aquests canvis. Amb la televisió digital terrestre s’ha multiplicat l’oferta de cadenes i, en conseqüència, s’ha fragmentat l’audiència: per una banda, les audiència de cada cadena són més redundes del que solien ser i, per l’altra, el target o públic objectiu ha quedat molt definit.
Creieu que aquesta conjuntura pot donar lloc a noves possibilitats publicitàries?
Com ja avançava a l’inici d’aquest post, aquesta nova conjuntara ha donat lloc a nous tipus de publicitat: la publicitat online. Aquest tipus de publicitat permet als anunciants invertir menys diners, a més de fragmentar el target és clar. La publicitat online és molt interessant, a més a més, perquè permet la interactivitat (la bidireccionalitat) amb el target.
Visiteu  La web de TV3 www.tv3.cat Creieu que estem només davant d’una web periodística, d’un suport publicitari o d’una web corporativa?
Des del meu punt de vista, crec que ens trobem devant d’una web periodística, d’un suport publicitari i d’una web corporativa. Són les tres coses en una i es troben distribuïdes de tal forma que treballen en col·laboració per a oferir un bon servei a l’usuari.
Veiem que la web incorpora emissions dels programes de la televisió i que cada vídeo incorpora publicitat. Creieu que se’n treu tot el profit de la interactivitat en la publicitat que veieu als vídeos de TV3.CAT?
De cap manera se’n treu tot el profit. El problema, segons el meu punt de vista, és que se seguéis utilitzant la publicitat com se solia usar amb la televisió convencional. Segueixen sent spot que “tallen el rotllo” a l’espectador, que el molesten quan ell vol veure un programa o serie determinat. A més, no són interactius, no permeten que existeixi bidireccionalitat. Això no és post-publicitat, no ens enganyem.
2)   Visiteu:
Expliqueu breument què creieu que pot aportar al panorama actual de la televisió digital i en especial a la publicitat Youtube.com i Youtube Live (emissions en directe)
Youtube.com i en concret Youtube Live serà una nova forma de veure la televisió. L’espectador podrà escollir el que voldrà veure i no veure el que hi ha. Podrà elegir i ser selectiu, podrà crear el seu propi menú televisiu. Això contribuirà, segurament, a que el consum televisiu sigui cada vegada més unipersonal (tendència que ja hem anat veient durant els últims anys amb el fet de tenir una televisió per cada membre de la família). Respecte la publicitat, no hi ha dubte que aquest fet generarà un espai més a on invertir en publicitat (una nova plataforma dins la lluita pels anunciants) i contribuirà en la segmentació del target.

dimecres, 23 de maig del 2012

L’èxit de Tipp-Ex


La marca Tipp-Ex i l’agència Buzzman han trencat motlles. Qui no coneix ja el seu nou spot interactiu en el que un os i un caçador celebren l’aniversari del primer? Ha passat per totes les mans (gràcies als iPads, sovint en sentit literal) i ha format part de moltes de les converses que s’han tingut durant els últims dos mesos. Però, com han aconseguit els de l’agència Buzzman arribar a aquests nivells d’originalitat?

Doncs, bàsicament, pel fet que han començat de zero i no han intentat adaptar allò que havien après en èpoques passades. M’explicaré: amb la nova era de la publicitat interactiva han estat molts els que han comès l’error d’aplicar aquells paràmetres de la publicitat convencional que els havien estat de gran ajuda fins ara. Ara bé, la realitat ens diu que aquesta “adaptació” pot resultar molt defectuosa.

De la mateixa manera que una campanya com la de Tipp-Ex ens desperta els nostres instints més profunds perquè ens emociona, altres campanyes interactives passen “sense pena ni glòria” pels nostres ulls. Un exemple podria ser l’spot interactiu del Twizy de Renault, sense desmerèixer la marca ni l’agència que ho ha dut a terme.
En definitiva, els publicistes hauran de posar-se les piles si volen seguir sent punters en la nova era interactiva. I per a fer-ho, hauran de començar de zero i mirar les marques i els targets amb uns altres ulls, així com també parlar amb un altre llenguatge. 

El que era vàlid fins ara potser deixarà de ser-ho en un futur no molt llunyà.

Pels que encara no hagueu disfrutat amb Tipp-Ex:



dimecres, 16 de maig del 2012

"Usabilidad" sí, però amb limitacions



És cert que el concepte “usabilidad” és un terme avui en dia molt present en el món del disseny de webs i de softwares o dispositius mecànics. De fet, la innovació tecnològica ha comportat que així sigui. Començarem des del principi: la definició de “usabilidad” és la mesura de la qualitat de l’experiència d’un usuari quan interactua amb una web, un software o un dispositiu mecànic. Aquesta mesura, a més, es calcula a partir dels conceptes d’efectivitat (precisió amb la que els usuaris aconsegueixen els seus objectius), eficiència (velocitat amb la que els usuaris poden dur a terme les tasques previstes) i satisfacció (comoditat i acceptació del sistema pels seus usuaris).
La teoria, com veiem, està molt clara. Fins i tot teòrics com Jakob Nielsen s’atreveixen a enumerar un seguit de subconceptes com la facilitat d’aprenentatge, la facilitat per recordar, el percentatge d’errors, l’eficiència i la satisfacció dels usuaris. Però és que moltes vegades ens oblidem que la “usabilidad” integra dos camps: per una banda l’estudi de les interfaces i els processos d’interacció i, per l’altra, l’elaboració de principis del disseny. De vegades, per tant, els anomenats “passejos cognitius” o l’evaluació heurística resulten ineficaços per evaluar una web o software determinat. Alguns ho han intentat amb focus groups o fins i tot amb “pensament en veu alta” per part dels usuaris entrevistats.

En definitiva, l’analisi de la “usabilidad” pot ajudar-nos i dir certes coses interessants sobre una web però sovint n’oculta d’altres. L’any passat vam analitzar amb Scolari webs d’agències de publicitat i ens vam adonar de seguida que amb la “usabilidad” no podíem dir per què webs com les de Señora Rushmore o SCPF generaven un tipus de passions molt concretes als usuaris. A més, existia una absència de dimensió narrativa i el perill d’una execesiva estandarització. Només resultà ser útil en certes webs, sobretot a aquells companys que van escollir analitzar webs de centres comercials o supermercats.