Un bon dia et despertes i ets al futur

En un món de saturació de missatges publicitàries podem dir gràcies al naixement de la realitat augmentada en els dispositius mòbils i és que la publicitat ha començat a usar-la per captar l’atenció dels compradors. Cap marca que se precie avui en dia pot permetre’s el luxe de no usar les noves tecnologies per a publicitar-se i la realitat augmentada ha esdevingut una opció molt interessant per a fer-ho. Els primers en intentar-ho a Espanya van ser els de l’agència Universal McCann.

Consisteix en unir imatges reals i ficció en una sola plataforma per al consumidor. Tot plegat contribueix a fer que l’espectador pugui viure una experiència irrepetible i única amb la marca.

Aquí van alguns exemples:

Ikea i la seva aplicació per a escollir els mobles de casa. Una servidora ho ha provat i no pot ser més útil.

Central Lechera Asturiana, per als més petits, a on s’aconsegueix que la marca sigui vista pels nens com una diversió més tot i que faci falta descarregar-se un programa per a poder-ho fer i tenir una web cam.

El que jo us digui. Un bon dia et despertes i ets al futur.

Publicitat online

1)   Visiteu www.tv3.cat i contesteu a les següents preguntes: 

Què opineu de la incidència de la crisi en les cadenes de televisió?

No podem dubtar que, a causa de la crisi, s’ha produït una baixada estrepitosa de la inversió publicitària. La mala situació econòmica és ja una realitat. El pressupost que, fins no fa massa, les agències de mitjans destinaven majoritàriament a la televisió ha passat a usar-se en l’àmbit d’internet, és a dir, en la publicitat online. De fet, la realitat online ha crescut tant que moltes cadenes han optat per invertir en plataformas de tv online, creant així un nou espai a on invertir en publicitat per a les agències de planificació de mitjans i, en definitiva, els anunciants.

La crisi, però, no és l’única culpable de la situació complicada que viuen ara per ara les cadenes. Em refereixo al fet que l’eclosió de la TDT també ha contribuït a tots aquests canvis. Amb la televisió digital terrestre s’ha multiplicat l’oferta de cadenes i, en conseqüència, s’ha fragmentat l’audiència: per una banda, les audiència de cada cadena són més redundes del que solien ser i, per l’altra, el target o públic objectiu ha quedat molt definit.

Creieu que aquesta conjuntura pot donar lloc a noves possibilitats publicitàries?

Com ja avançava a l’inici d’aquest post, aquesta nova conjuntara ha donat lloc a nous tipus de publicitat: la publicitat online. Aquest tipus de publicitat permet als anunciants invertir menys diners, a més de fragmentar el target és clar. La publicitat online és molt interessant, a més a més, perquè permet la interactivitat (la bidireccionalitat) amb el target.

Visiteu  La web de TV3 www.tv3.cat Creieu que estem només davant d’una web periodística, d’un suport publicitari o d’una web corporativa?

Des del meu punt de vista, crec que ens trobem devant d’una web periodística, d’un suport publicitari i d’una web corporativa. Són les tres coses en una i es troben distribuïdes de tal forma que treballen en col·laboració per a oferir un bon servei a l’usuari.

Veiem que la web incorpora emissions dels programes de la televisió i que cada vídeo incorpora publicitat. Creieu que se’n treu tot el profit de la interactivitat en la publicitat que veieu als vídeos de TV3.CAT?

De cap manera se’n treu tot el profit. El problema, segons el meu punt de vista, és que se seguéis utilitzant la publicitat com se solia usar amb la televisió convencional. Segueixen sent spot que “tallen el rotllo” a l’espectador, que el molesten quan ell vol veure un programa o serie determinat. A més, no són interactius, no permeten que existeixi bidireccionalitat. Això no és post-publicitat, no ens enganyem.

2)   Visiteu:

http://www.youtube.com/live  http://www.tv3.cat/mon/mon.html

Expliqueu breument què creieu que pot aportar al panorama actual de la televisió digital i en especial a la publicitat Youtube.com i Youtube Live (emissions en directe)

Youtube.com i en concret Youtube Live serà una nova forma de veure la televisió. L’espectador podrà escollir el que voldrà veure i no veure el que hi ha. Podrà elegir i ser selectiu, podrà crear el seu propi menú televisiu. Això contribuirà, segurament, a que el consum televisiu sigui cada vegada més unipersonal (tendència que ja hem anat veient durant els últims anys amb el fet de tenir una televisió per cada membre de la família). Respecte la publicitat, no hi ha dubte que aquest fet generarà un espai més a on invertir en publicitat (una nova plataforma dins la lluita pels anunciants) i contribuirà en la segmentació del target.

L’èxit de Tipp-Ex

La marca Tipp-Ex i l’agència Buzzman han trencat motlles. Qui no coneix ja el seu nou spot interactiu en el que un os i un caçador celebren l’aniversari del primer? Ha passat per totes les mans (gràcies als iPads, sovint en sentit literal) i ha format part de moltes de les converses que s’han tingut durant els últims dos mesos. Però, com han aconseguit els de l’agència Buzzman arribar a aquests nivells d’originalitat?

Doncs, bàsicament, pel fet que han començat de zero i no han intentat adaptar allò que havien après en èpoques passades. M’explicaré: amb la nova era de la publicitat interactiva han estat molts els que han comès l’error d’aplicar aquells paràmetres de la publicitat convencional que els havien estat de gran ajuda fins ara. Ara bé, la realitat ens diu que aquesta “adaptació” pot resultar molt defectuosa.

De la mateixa manera que una campanya com la de Tipp-Ex ens desperta els nostres instints més profunds perquè ens emociona, altres campanyes interactives passen “sense pena ni glòria” pels nostres ulls. Un exemple podria ser l’spot interactiu del Twizy de Renault, sense desmerèixer la marca ni l’agència que ho ha dut a terme.

En definitiva, els publicistes hauran de posar-se les piles si volen seguir sent punters en la nova era interactiva. I per a fer-ho, hauran de començar de zero i mirar les marques i els targets amb uns altres ulls, així com també parlar amb un altre llenguatge. 

El que era vàlid fins ara potser deixarà de ser-ho en un futur no molt llunyà.

Pels que encara no hagueu disfrutat amb Tipp-Ex:

"Usabilidad" sí, però amb limitacions

És cert que el concepte “usabilidad” és un terme avui en dia molt present en el món del disseny de webs i de softwares o dispositius mecànics. De fet, la innovació tecnològica ha comportat que així sigui. Començarem des del principi: la definició de “usabilidad” és la mesura de la qualitat de l’experiència d’un usuari quan interactua amb una web, un software o un dispositiu mecànic. Aquesta mesura, a més, es calcula a partir dels conceptes d’efectivitat (precisió amb la que els usuaris aconsegueixen els seus objectius), eficiència (velocitat amb la que els usuaris poden dur a terme les tasques previstes) i satisfacció (comoditat i acceptació del sistema pels seus usuaris).

La teoria, com veiem, està molt clara. Fins i tot teòrics com Jakob Nielsen s’atreveixen a enumerar un seguit de subconceptes com la facilitat d’aprenentatge, la facilitat per recordar, el percentatge d’errors, l’eficiència i la satisfacció dels usuaris. Però és que moltes vegades ens oblidem que la “usabilidad” integra dos camps: per una banda l’estudi de les interfaces i els processos d’interacció i, per l’altra, l’elaboració de principis del disseny. De vegades, per tant, els anomenats “passejos cognitius” o l’evaluació heurística resulten ineficaços per evaluar una web o software determinat. Alguns ho han intentat amb focus groups o fins i tot amb “pensament en veu alta” per part dels usuaris entrevistats.

En definitiva, l’analisi de la “usabilidad” pot ajudar-nos i dir certes coses interessants sobre una web però sovint n’oculta d’altres. L’any passat vam analitzar amb Scolari webs d’agències de publicitat i ens vam adonar de seguida que amb la “usabilidad” no podíem dir per què webs com les de Señora Rushmore o SCPF generaven un tipus de passions molt concretes als usuaris. A més, existia una absència de dimensió narrativa i el perill d’una execesiva estandarització. Només resultà ser útil en certes webs, sobretot a aquells companys que van escollir analitzar webs de centres comercials o supermercats.

El cas Alec Brownstein

A la pregunta de si la campanya d’Alec Brownstein hauria estat igual d'efectiva utilitzant Facebook com a mitjà publicitari en comptes del cercador Google he de respondre que no. I és que, bàsicament, “un cercador” i “una xarxa social” no són el mateix ni funcionen de la mateixa forma.

D'una banda, el cercador serveix a l'usuari per “buscar informació i continguts a la xarxa”. La xarxa social serveix a l'usuari per “relacionar-se amb la resta d'usuaris de la mateixa xarxa”, és a dir, establir contacte amb altres persones (amics, familiars, companys de feina…) a través de la xarxa.

D'altra banda, la manera amb la qual l'usuari obté la publicitat mitjançant cercadors com Google no és la mateixa que la forma amb la qual l'obté amb Facebook. M'explicaré: l'usuari dels cercadors realitza una cerca quan ho necessita i, quan accedeix a la pàgina principal de la seva cerca, la publicitat que allà hi troba li apareix “filtrada” (relacionada amb la cerca i, en conseqüència, del seu interès) i en un lloc visible de la pàgina. D'alguna forma, podem dir que també “ha buscat” la publicitat. Alguns d'aquests anuncis, a més, apareixen en un lloc privilegiat de la pàgina: just abans de les URLs buscades per l'usuari. D'altra banda, a les xarxes socials, la publicitat apareix en un lloc secundari de la pàgina (a Facebook a la dreta i en petit) i es troba allà perquè sí, com una publicitat més. L'usuari “no l'ha buscat”, simplement l’ha trobat allà i, en conseqüència, tendirà a ignorar-la.

D'alguna forma, malgrat que Facebook també ofereix als anunciants la possibilitat de segmentar el target i “filtrar la publicitat”, el mètode usat no és tan precís com a Google. En aquest cas, usant Google, és possible filtrar la cerca i etiquetar-la amb el nom “d'un creatiu publicitari famós” i, d'aquesta manera, cada vegada que algú escrigui el nom “d'aquest creatiu publicitari famós” en el cercador, apareixerà la publicitat per ell creada. Si a més basem la campanya amb l’insight de buscar-se a un mateix, hemos dado en el clavo. Això no es pot fer amb Facebook ja que aquesta xarxa social no permet als usuaris “buscar informació i continguts de forma tan precisa” ni, en conseqüència, “obtenir publicitat tan relacionada amb ells”. D'aquesta manera, Google es converteix en el paradís de l'anunciant perquè pot arribar al nivell més alt de “segmentació del target” al que no pot arribar amb cap altre mitjà. El target al que anava dirigida la campanya eren “noms propis”, només unes persones concretes, i és impossible ser tan precís si no s'utilitza Google.

Més enllà de Google

Existeixen i han existit molts buscadors creats per a facilitar la recerca d’informació a internet. Molts pensem que tots acaben amb google però el cert és que hauríem de recordar que hi ha molts altres cercadors que resulten molt interessants.

A nivell internacional, no podem oblidar cercadors com Altavista, buscador de webs, imatges, MP3/audio, video, directoris, notícies... i fins i tot amb servei de traductor, comparador de preus i cercador de persones.

Hotbot fou també un cercador d'informació a internet. Va ser un dels primers, llençat l'any 1996 com un servei de la revista Wired. Es tractava d'una estratègia de marketing. L'any 1998 va ser comprat per Lycos.

Un tercer exemple seria Ixquick, definit per a molts com un “metabuscador molt potent”. Els seus resultats de recerca són molt complerts i exactes i permeten una recerca global i avançada.

Un altre motor de cerca és Bing, l’antic Yahoo Search. Sorgí de la unió de Microsoft i Yahoo el juliol de 2009 i, a partir de canvis notables, s’ha posicionat com un dels més utilitzats.

Fins no fa massa existia Noxtrum, el qual acaben de tancar. Era un buscador de Yell Group, una companyia internacional líder en publicitat i telefonia que operava a Europa, Estats Units i, fins i tot, a l’Amèrica llatina.

Ja per acabar m’agradaria citar el motor de recerca xinés Baidu, que recentment ha anunciat la seva unió amb Microsoft Bing, per les recerques i resultats en anglès en el seu motor.

A nivell espanyol m’agradaria començar citant el buscador Olé, que en el seu moment va ser una revolució a l’estat Espanyol tot i que finalment acabà desapareixent. Una idea de la Fundació Catalana de la recerca, que Pep Vallès va saber aprofitar i vendre a Telefònica per una bona morterada. Parlo del buscador de terra.es, que alguns de nosaltres encara recordem haver utilitzat.

No podem oblidar-nos tampoc de Yahoo España ni de Hispavista, aquest darrer fundat l’any 1996 el qual ha desenvolupat la seva activitat en el mercat publicitari en línia i en I+D a internet.

Un altre motor de recerca és Trovator, que existeix des de l’any 1997 i que té spider propi.

Ja per acabar, a petita escala i també dins l’estat espanyol tenim el buscador gallec Vieiros, que et permet fer una recerca d’art, mitjans, universitats, entre d’altres.

Finalment, si ens fixem en els buscadors catalans, veiem que potser el més destacat sigui Cercar, el primer cercador d’internet de recursos en llengua catalana. Es va crear l’any 1996 a partir de Lincaweb i l’any 2003 va incorporar també l’aranès i el valencià.

Altres buscadors interessants són Nosaltres.cat, Catalunyaonline i Som-hi.com.

Mc Donald’s, una fantàstica demostració de com utilitzar els codis QR

Cada vegada és menys necessari explicar què és un codi Quick Response (QR) ja que aquest comença a ser conegut de forma àmplia en el món occidental i ha passat a ser utilitzat per varies disciplines, diferents entre elles. Començaren sent un sistema de registre en el món automobilístic japonés i avui els codis QR no només s'utilitzen per l'administració d'inventaris en una gran varietat d'indústries o per fer la vida més fàcil al consumidor, sinó que també són emprats en el món de la publicitat i la comunicació corporativa com una eina per a la creativitat.

Un bon exemple d’això fou la campanya llençada per Mc Donald’s per celebrar el seu 30è aniversari. La multinacional de menjar ràpid Mc donald’s ha destacat des de sempre per les seves campanyes publicitaries, d’allò més creatives. Com dèiem, una de les més interessants va ser la campanya que va llençar el passat setembre en commemoració del seu 30è aniversari.

Mc Donald’s va deixar-se aconsellar pels millors publicistes del país, que van combinar 3 de les més actuals tècniques publicitàries i aplicacions: l’street marketing, el mapping i la publicitat amb codis interactius QR. Es van situar a la Plaça Callao de Madrid i, sobre una façana, van projectar la imatge d’un pastís d’aniversari amb unes espelmes. A tots els que passaven per allà, se’ls animava a escanejar el codi QR creat especialment per a que bufèssin les espelmes utilitzant el seu telèfon mòbil.

El més adient seria veure el video. Aquí el teniu per poder-lo gaudir:

http://www.youtube.com/watch?feature=player_embedded&v=50Mosy9pI5I